The Art of Marbling

marbrejat 01
MARBREJAT 03
MARBREJAT 05
MARBREJAT 02
MARBREJAT 04
marbrejat 01
previous arrow
next arrow

Papers marbrats o jaspiats amb bany. Tècnica d’origen oriental.

-S’inspira en la tècnica japonesa anomenada suminagashi (tinta negra que sura).
-Turquia es va convertir en el seu centre productor per excel·lència, arribà a Occident a la del segle XV i l’adoptaren els enquadernadors francesos.
-A la darreria del segle XVII, França i Alemanya ja comercialitzaven aquest tipus de paper, que difonien per tota l’Europa occidental.

El marbratge consisteix en el traspàs per contacte de la pintura en la superfície d’un líquid mucilaginós contingut en una cubeta sobre el qual s’abocaran gotes de colors.

Els colors es traspassen directament al paper, sense manipulació, i s’obtenen els dissenys que s’anomenen de gotes o pedres, que és la tècnica base de tots els papers marbrats i consisteix simplement a deixar caure la pintura lliurement en el líquid.

  • A França durant el segle XVII empraven una decoració basada en espirals, que també recorden els caragols de mar sobre el fons de gotes: després de deixar caure la pintura en el líquid, fent servir un escuradents es mou ns a aconseguir la forma d’espiral o caragol de mar.
  • La variant anomenada pintes es basa en l’estiratge de la pintura i el pas posterior d’una pinta amb abundants agulles o pues que arrossega els colors i produeix un disseny caracteritzat per nombroses columnes formades per petits arcs o segments semicirculars de colors variats. Durant el segle XVIII Alemanya va ser el productor més important d’aquest tipus de papers, que exportava a Holanda i Anglaterra. Quan en els papers pintes es dibuixen espirals formant un fris i s’empren els colors vermell, blanc, blau, verd i groc els papers reben el nom de model old dutch, és a dir, ‘holandès antic’. Aquesta denominació sembla que es deu al fet que Anglaterra, gran consumidora de paper marbrat ns que el va començar a fabricar en la segona meitat del segle XVIII, l’adquiria per mitjà de comerciants holandesos, que l’hi proporcionaven després d’obtenir-lo de les fàbriques alemanyes.
  • El disseny anomenat persillé és d’origen francès, produït en el segle XVII. Es caracteritza per l’ús dels colors vermell, blau, verd, groc i blanc, i pel dibuix amb una pinta de formes que recorden fulles, per això també se’l coneix com a fulla de roure.
  • El model plegat espanyol és propi de l’Espanya de l’últim quart del segle XVIII. Es basa a deixar caure la pintura lliurement en el líquid i, a continuació, a col·locarhi el paper de manera especial, amb petits moviments cap endavant i cap enrere, ns que el bany el cobreixi del tot, de manera que es produeix l’efecte de plegat o d’unes línies fruit del moviment. Altres noms amb els quals es coneix aquest model són ona o onada espanyola i ombreig.
  • El model imperi o Stormont sorgí a França i es distingeix pel fet que s’afegeixen gotes de trementina a l’últim color abocat a la cubeta i, també, perquè això produeix l’efecte d’unes cel·les o divisions internes en cada gota.
  • El model shell és contemporani de l’anterior i es diferencia per l’ús de gotes d’oli d’oliva després d’afegir-hi l’últim color, cosa que dona lloc a un halo blanc al voltant de cada gota. També rep el nom de closca o conquilla.

Tot es transforma contínuament, com els núvols,

que canvien de forma quan bufa el vent.

Tot va i ve,

com les onades del mar.

Cada moment és important, únic i especial.