Per Carnaval, tot s’hi val!

Cultura popular, disfresses, gresca i disbauxa!

 

Un any més a Dinamo-Kids, treballem valors, tendències, formes socials i ho fem a través de l’estudi de les proporcions del nostre cos. El Carnaval tansols és, una vegada més, una excusa per parlar del que ens envolta, del que ens preocupa, del que ens agrada, del que entenem i del que no entenem, del món en general i de l’individu i les seves formes d’expressió més concretament.

 

Habitar el món

 

 

 

Formes socials oposades a les establertes en una societat.

El terme contracultura s’usa per referir-se a un moviment organitzat l’acció influeix a les masses i persisteix durant un període considerable. Així doncs, una contracultura és la realització de les aspiracions d’un grup social marginal.

La paraula pot entendre en dos sentits: d’una banda, constitueix una ofensiva contra la cultura predominant; d’altra banda, és una “cultura a la contra” que roman (almenys en un primer moment) al marge del mercat i els mitjans de formació de masses, és a dir, en l’underground. contracultura com una desintegració d’estructures i formes dutes a terme dins el mateix ordre social. Aquest fenomen no és lineal, per tant, en no mostrar-se com una estructura formal a simple vista, se’l relaciona amb el caos i desordre social. Les estructures de la contracultura es van modificant amb base en els interessos que són pertanyents de l’status quo.
La contracultura és probablement tan antiga com la pròpia cultura, això es pot simplificar amb el fet de reconèixer la varietat de mentalitats respecte a temes en específic. Cal esmentar que la contracultura no està contra la pròpia cultura, sinó contra la forma en què aquesta es troba impartida.

 

Romanticisme del segle XIX

La bohèmia que es va iniciar al segle XIX i dura fins avui

La generació beat americana de la dècada de 1950

Els moviments contraculturals dels anys 1960, influïts per la generació beat

El moviment hippie nascut en la dècada de 1960 als Estats Units

El moviment punk de finals dels anys 1970 fins avui.

 

 

 

L’imaginari col·lectiu o social és el conjunt de valors, normes, històries i símbols que formen part d’una cultura, diferenciant-la de les altres. Constitueix, per tant, una esfera que dota de significat les institucions i esdeveniments d’una comunitat, una manera de representar i explicar la realitat. El terme prové de Lacan i la seva concepció de l’inconscient. Tot i això, va ser Edgar Morin el que va adaptar el concepte l’any 1960 a la societat del moment quan va parlar-ne en el seu llibre més important, l’Esperit del Temps. En la seva obra va plantejar una tesi:

“L’individu de cada època pertany al seu temps.”

Significa que cada individu participa de l’esperit d’allò que respira, d’allò que succeeix al seu temps. Això que sembla una gran obvietat, no ho havia dit ningú fins l’any 1962, només s’havia dit que la cultura estava massificada.

Edgar Morin va ser dels primers pensadors que va veure la cultura de massa de manera positiva. Segons el seu pensament, la cultura produïda per la indústria cultural és una cultura afirmativa, és a dir, una cultura per si mateixa. La cultura es genera al voltant d’uns ritus i produeix una mitologia. La mitologia té deus, semideus i herois. Per a definir una veritable cultura o una cultura nova, Edgar Morin ens diu que la cultura anomenada de “massa” té la capacitat de crear els seus propis mites.

 

Tribus Urbanes * Punkies

 

 

Els moviments punk van aparèixer com a subgènere musical del rock durant els anys setanta. Des d’aleshores l’han acompanyat corrents artístics, literaris, ideològics i polítics, i d’aquests n’han derivat formes d’intercanvi i de relacions socials pròpies.

El punk és principalment una actitud. Com a moviment, es basa en l’honestedat provocadora i inconformista cap a tot allò que limiti la llibertat individual, des de l’Estat fins a la religió, passant pel capitalisme, la moral “políticament correcta” o simplement la pressió que la societat exerceix sobre l’individu de diferents formes. Per aquesta raó, molts punks adopten ideologies polítiques com l’anarquisme, s’uneixen a moviments socials com el moviment okupa, o fins i tot poden arribar a adoptar actituds més aviat destructives, com la que predica la idea del No Future. L’hedonisme també acostuma a ser un dels atributs que caracteritzen als punks.

 

 

Cindi Lauper “Girls just wanna have fun”